Un estudi que acaba de publicar-se en la revista científica Lucentum de la Universitat d’Alacant (https://es.calameo.com/read/004146230946819fce729) sobre el monument funerari de la Torre de Sant Josep revela l’entitat i significat del seu recinte funerari, un dels més amplis, dins de la seua categoria, coneguts fins ara en la Hispània Romana.
Aquesta recerca, duta a terme per l’arqueòloga Ana María Charquero i per Diego Ruiz Alcalde, arqueòleg de Vilamuseu, aporta, a través de l’estudi del recinte, dades sobre els usos de l’espai funerari a la Vila Joiosa en època romana i de la mentalitat del difunt.
El recinte, construït igual que la Torre a mitjan segle II d. de C., consisteix en un mur de traçat rectangular, de 36 metres de perímetre, amb un alçat d’encofrat (formigó romà) de 50 cm de grossor construït sobre uns fonaments de maçoneria una mica més amples i amb les dues cantonades de la façana que donava al mar de carreus (grans pedres rectangulars llaurada).
El costat del recinte que dóna a l’actual la Vila Joiosa va tenir una porta amb un llindar de 2,4 m (8 peus romans), emmarcat per uns brancals de carreu lleugerament avançades respecte a la línia exterior del mur.
Des d’una de les vies romanes que donava accés a Allon, un camí vicinalis o secundari conduiria a aquest ampli espai sagrat de 303 m², des de la porta de la qual, el visitant accediria directament a una de les obertures que té la torre per a realitzar ofrenes normalment de vi en honor al difunt una vegada acabada la sepultura.
El difunt enterrat en la Torre pensem que seria el propietari d’una vila rural a l’est de la ciutat romana de la Vila Joiosa, el desig de la qual va ser el d’enterrar-se en els seus propis terrenys, desvinculant-se així de les necròpolis urbanes comunes que jalonaven els marges de les vies d’entrada a la ciutat romana d’Allon, enaltint d’aquesta forma la rellevància que aquest importantíssim personatge tindria en vida.
En tractar-se, a més, d’un espai dins dels terrenys privats de la vila, aquest estudi ha conclòs que la finalitat d’aquest recinte d’obra, més que la de delimitació parcelaria, hauria sigut la de proporcionar privadesa a l’espai sagrat que fitava. D’aparença exterior austera, el pes del programa decoratiu hauria de trobar-se dins del recinte, que albergaria pedestals honorífics coronats per escultures i zones enjardinades.
No obstant açò, aquest recinte també va contribuir a enaltir la monumentalitat de la tomba; l’estudi de recintes funeraris similars ha revelat que moltes vegades aquests evoquen les muralles de les ciutats dels vius i són una al•lusió a la inviolabilitat de l’espai destinat als difunts. Imatge que en aquest cas, tindria un especial simbolisme per als transeünts marítims que observaren la Torre i el recinte des del mar.
Per a trobar exemples de recintes funeraris romans de dimensions equiparables i que tanquen un únic monument ens hem d’anar a (la) Gàl•lia i (la) Britània romana, ja que el de la Vila Joiosa presenta una superfície que supera a la gran majoria de recintes coneguts a Hispània.
Tres dècades després que s’iniciaren els estudis i recerques sobre aquest monument funerari, la seua reconstrucció realitzada s’ha convertit en una realitat fa amb prou faenes uns mesos i les noves dades obtingudes després de les excavacions del recinte han permès conèixer un conjunt funerari que, sens dubte, constitueix una icona de l’arqueologia romana de la Comunitat Valenciana.
↧
El recinte funerari de la Torre de Sant Josep converteix a aquest monument en un dels cementeris romans privats més grans d’Hispània
↧